Tina Vallès

Me l'he polit en tres sessions de fisioteràpia. Potser és un dels llibres de contes més compensat que he llegit: tots tenen el mateix nivell, sense alts i baixos. Segur que t'hi trobes identificat.

Molt tendre, un llenguatge molt visual.

En Maic està sol, té 8 anys i la seva mare, jove i prostituta, no se'n fa càrrec. Ell busca la seva xarxa, els veïns i l'escola, que l'ajudi a escapar de la seva penosa realitat: que ja no és soledat, és desempar.

Preciós. La història molt trista però molt tendra. El llenguatge sona sincer, creïble en un nen. La sol.litud del segle XXI.