"Vilaniu" és la novel·la menys rodona de Narcís Oller, té el seu origen en una narració curta seva "Isabel de Galceran" i l’autor adapta aquesta història sentimental i romàntica als paràmetres del realisme.
El més destacable de la novel·la és la descripció física i moral d’una població petita, cap de comarca, Vilaniu (el Valls nadiu). Hi ha un esforç d’evolucionar des del costumisme inicial cap a un tipus de novel·la oposat que és la novel·la realista, canvia el tipus de narrador (passa de la primera persona a la tercera persona narrativa) i hi ha una voluntat de crítica social. L’obra planteja alguns aspectes de l’encarcarament i la decadència de la vida provinciana. La crítica a la mesquinesa de la població de Vilaniu se centra en la calumnia, motivada per l’enveja, que acusa d’adulteri a Isabel de Galceran i Albert Merly. Aquesta mesquinesa fruit de l’enveja és indestriable del context històric que es reflecteix al llibre: l’enfrontament entre Pau Galceran, cacic del poble i diputat del partit conservador i en Josep Rodon, cap del partit progressista al poble, en el context previ a la revolució del 68.
Els dos principals protagonistes són Albert Merly i Isabel de Galceran.
L’Albert, un jove advocat, abandona Barcelona on es sent lliure per tornar al poble natal, Vilaniu, on se sent un exiliat. Solitari, misantrop, hipocondríac, lector de filosofia, automarginat i individualista, es veu abocat a un amor impossible. La passió amorosa i el remordiment l’acaba duent al suïcidi. És un personatge que segueix els paràmetres dels personatges romàntics.
El personatge d’Isabel és molt pla, mare de família i esposa exemplar, respon a l’arquetipus de dona àngel.
Els personatges són caracteritzats des del principi i, per tant, no poden evolucionar, la positivitat o negativitat dels personatges prové dels entorns on es mouen. Els personatges que provenen de Vilaniu són, pràcticament, tots negatius, així ens trobem amb Mercè Rodon i la pubilla Tàrrega que són les responsables de tota la tragèdia i són l’antítesi d’Isabel de Galceran. El vell conco Tomàs Riudevets és la caricatura del mite de Don Juan i funciona com l’antítesi de la masculinitat de Pau de Galceran, en el sentit físic i d’Albert Merly, en el sentit moral. Al costat d’aquests trobem personatges costumistes com donya Francisca, la mare de l’Albert i altres més realistes com Josep Rodon, l’adversari polític d’en Galceran, o el vell Merly, pare de l’Albert, que és un adulador dels Galceran. Pau Galceran, per la seva part, representa l’antic règim, un cacic gairebé feudal, un home dinàmic i autoritari.
La novel·la presenta un desequilibri entre la primera part on predomina la descripció i la segona on predomina l’acció, la trama amorosa queda desdibuixada i el final resulta precipitat i melodramàtic.
L’obra està narrada en tercera persona i el narrador, omniscient, intervé en tot moment dins la mateixa. El millor de la novel·la és l’ambientació, la narració realista més assolida és la de la política caciquil de la vila i la febre postrevolucionària que s’hi vivia, un tema que apareix, també, en altres novel·les seves. També es pot relacionar aquesta novel·la i el seu personatge principal amb la seva última novel·la "Pilar Prim". ( )