Un jove periodista es relaciona amb el món dels estafadors, falsificadors contraris al règim franquista a finals dels seixanta a València. El final de la novel.la es resol de forma original i entretinguda, els vincles entre el franquisme i el nazisme, com els deutes dels nazis es van sufragar amb obres d'art expoliades als jueus i van passar a nodrir les pinacoteques dels nous rics addictes al règim. L'inici del moviment reivindicatiu antifranquista de finals dels 60. la trama es interessant però la lectura no es tan amena com podria ser. ( )

En Torrent ens parla de la repressió franquista a la postguerra tot novel·lant-ho en la història de tres amics i d'uns falsificadors de quadres. La història fa un gir al final molt interessant. ( )

L’hivern de 1968, tres joves treballadors amb conviccions polítiques fan una pintada reivindicativa la nit abans del soterrar de l’alcalde del poble, un fet que portarà conseqüències greus. Prop d’allí, en una caseta enmig de la làmina d’aigua dels arrossars valencians, un jove falsificador de documents i de quadros, que encara no s’ha guanyat el renom del Mític Regino, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista. Tant uns com l’altre actuen contra un sistema corrupte, però des de punts de partida aparentment molt allunyats. Tanmateix, els camins d’aquests personatges i de molts altres es creuen en una novel·la amb més d’un gir inesperat.

A Memòries de mi mateix, a través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, ens endinsem en una trama internacional sobre la falsificació d’art clàssic i contemporani, que arriba fins al 2019.

El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen l’espoli nazi i la lluita antifranquista. A mesura que cauen les màscares, el relat que n’emergeix és tan original com una bona falsificació, tan autèntic com la veritat que s’amaga darrere de l’ordre establert.