Silvia SolerRecensioni

Sense feina, acabada de divorciar i amb la mort del seu pare encara recent, la Gris es troba, amb quaranta anys, amb una vida a la deriva i que cada cop sent menys seva.
Des de fa temps una idea li ronda pel cap: marxar ben lluny dels carrers i de la gent de Puebla, Mèxic. Cap a la terra dels seus avantpassats, aquella Catalunya remota de què tant li havia parlat l’avi Antoni quan era petita.

En un viatge invers al que havia fet el seu avi en arribar a Mèxic l’any 1939, com a exiliat d’un país en guerra, la Gris viatja a Catalunya, on hi descobrirà històries noves, paisatges, olors, costums i tradicions singulars i, sobretot, una família que no sabia que tenia i que amaga un secret en forma de xal de seda amb unes roses vermelles pintades i que els podria vincular al gran Salvador Dalí. I potser, també, hi podrà trobar la manera de tornar a ser feliç.

Conta la historia d'una neta d'un exiliat a Argentina de la guerra civil, que torna a Catalunya per coneixer els seus origens.

A Lalegria de viure trobem postals de felicitat: tres germans trapelles cantant a tot drap al seient del darrere dun Gordini blau dexcursió amb els pares, una nena que llegeix compulsivament llibres dEnid Blyton damagat, la noia enjogassada que trova lamor de la seva vida en una discoteca de Mallorca, la dona conscient del privilegi de veure com surt el sol cada dia pel mar de Badalona caminant al costat duna amiga, la que aplega llimones del pati de casa i en fa la llimonada més gustosa.

Decididament optimista i activa practicant de la joie de vivre, Sílvia Soler recull en aquest volum deliciós un seguit destampes llamineres, plenes de sal de mar i de llum destiu.

Ens explica la història d'una amistat de dues parelles i el seu trencament

Nosaltres, després es una novel·la sobre el pas del temps, l'amor i els daltabaixos que cada vida comporta.

Hi trobem quatre personatges principals, dos homes i dues dones, que coneixem quan són joves, quan la vida està pràcticament per estrenar -però tothom ja arrossega una infantesa singular.

Ambientada a la Barcelona contemporània, Soler ha escrit amb el seu estil característic, detallista i cinematogràfic, una novel·la que no es pot deixar i que atraparà els seus lectors fidels.

Els personatges que hi viuen tenen anhels, expectatives i esperances que els mouen. I experimenten, com nosaltres, frustracions, alegries i desitjos i, sobretot, l'amor. I l'amistat, que n'es una de les seves principals formes.

Una amistat que acaba en un intercanvi de parelles, que si es descuiden, hi tornen i tot.
El millor, que l'autora hagi pogut escriure el llibre, però per mi, en té de millors..

A través de la història de la Valeria Isern, l’autora ens narra la vida de les moltes dones que durant el franquisme van voler emancipar-se fent petites rebel.lions personals malgrat una època de foscor, on la dona només havia de tenir un paper portes endins. La novel.la, narrada des del present, amb una Valeria malalta que explica la seva història al narrador, a través d’entrevistes i la lectura dels diaris que va escriure al llarg dels anys. Amb l’estil característic de la autora, anem desgranant la vida de la Valeria, lluny de la que s’esperava recent llicenciada en arqueologia, lluny de la de la seva amiga, la Elisa, rodejada d’intelectuals, feines de prestigi i diversos idil.lis amorosos a les ciutats més encisadores. Malgrat tot, la seva vida, que transcorrer plàcida a l’Empordà és digna de ser recordada ens les pàgines d’una novel.la.

Dues famílies unides per la amistat de les dues dones, celebren l'aniversari d'una d'elles, cada any, la nit de la revetlla de Sant Joan.

He llegit aquest llibre, per dir-ho d'una manera entenedora , d'una tirada amb molt interès i motivació. M'ha semblat que tota la estructura del relat familiar estaba molt ben organitzada i també molt ben explicada.
Tan sols he trobat que la idea i la manera de fer entrar en el relat a la tieta Margot era un xic fora de context. L'he trobat com un recurs important per explicar l'història però poc creible. Tanmateix tot el progrés dramatic del llibre i el text que l'explica de dalt a baix m'ha semblat ¨exquisit¨ també de una gran categoria descriptiva. Hi ha al llibre un gran component de tendresa que inclou la casa de Alella i tots els seus estadants. Al final, te'ls estimes una mica i tot ......Bravo, Felicitats Sílvia....

La vida de la Valèria ve marcada per l'educació d'una època i l'evolució fins als nostres dies. Nascuda a principi dels anys 30, s'entesta en estudiar una carrera, vol ser arqueòloga i aconsegueix el permís familiar per estudiar a Barcelona, la Barcelona dels anys 40. Però la seva existència ve marcada pel seu amor vers el Quim, contra tots els impediments aconsegueix formar una família nombrosa, a la qual es dedica en cos i ànima abandonant durant molt temps els seus somnis laborals. El personatge oposat és la seva amiga i companya d'universitat Elisa.
Obra ben narrada amb nombrosos recursos estilístics: cartes, dietari... Es llegeix amb delit i en acabar no pots reprimir que les llàgrimes rodolin galtes avall.

"Ramblejar" és un estudi periodístic que té com a finalitat la divulgació de la història de La Rambla d’una manera amena i entretinguda sense pretensions historicistes. El llibre es divideix en tres parts que coincideixen amb els tres trams amb què tradicionalment es dividia La Rambla. L’obra és farcida d’anècdotes i llegendes i fa un repàs dels personatges i dels edificis més emblemàtics que han poblat La Rambla. Entre els personatges destaquen La Monyos, el gegant del pi o Ramon Ocaña i entre els edificis cal esmentar el Liceu, la font de Canaletes, la pensión Lolita, els quioscos de flors, el museu de cera, el Palau March, el Cafè de l’Òpera, EL Palau Moja o l’Hotel Continental.

Diferents contes escrits per diversos autors. La majoria molt bons

TABAQUERAS CHINAS. Dinastía Qing 1644-1911

La vida durant un any i mig d'una família de quatre germans

ons he acabat de llegir el meu regal de Sant Jordi, Un any i mig de Sílvia Soler. L'autora ens descriu la vida d'una família nombrosa ,on els fills van abandonant el niu, i la reacció que té la mare al veure que el seu somni de tenir-los a prop sempre no es complirà.

La mare ha centrat la recta final de la seva vida en la recuperació de la casa pairal del seu home, amb la intenció de reunir la família al voltant de la taula sovint. Això no serà possible ja que els seus fills han volat i han iniciat les seves vides lluny d'allà.

La Sílvia ens descriu la infantesa dels personatges, època de la vida que per molts ha estat de color de rosa, però sempre queden algunes ombres.

Us recomano aquest llibre, ja que convida a reflexionar una mica sobre tot plegat.

A l'autora m'agradaria dir-li, que estaria bé que per una estona recuperes el gènere humorístic, per fer riure als lectors de les coses quotidianes.

Un any i mig a la vida d'una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l'únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant. (Consultau disponibilitat a: http://cabib.uib.es/record=b1760068)

Júlia Reig y Andreu Balart, unidos desde antes de nacer por la intensa amistad entre sus madres, llevan más de tres décadas celebrando juntos la noche de San Juan. A pesar de algunos desencuentros, sus vidas, avanzando siempre en paralelo, han conocido el amor y el desamor, la alegría y la decepción. Pero nunca han fallado a la cita de San Juan. El verano que empieza es una emotiva y luminosa novela que aborda el delicado equilibrio entre la felicidad y el desconsuelo. Una historia hermosa, mediterránea y reconfortante que nos adentra en las almas de unos personajes inolvidables marcados para siempre por un destino caprichoso.

Ara que comença la tardo ja us puc dir que va semblar-me l'Estiu que comença de Sílvia Soler guanyadora del premi Ramon Llull 2013.
Ens narra la història de dues famílies que es troben unides, per l'amistat, les desgràcies, les penes i finalment l'amor. Es troben totes les nits de sant Joan a una casa en jardí prop de pa platja per celebrar l'inici de l'estiu, aquelles il·lusions que neixen quan comença l'estació més viva de l'any. L'obra està ben escrita però no sé sí el suficient per rebre un premi d'aquesta categoria.

Lectura maca d'estiu

Un llibre per llegir, tal i com diu el seu títol, quan l'estiu comença. M'he sentit propera als personatges de seguida, com si els conegués de tota la vida, com si fos una altra veïna de Sorrals fent xafarderies. He triat l'edat i els dies perfectes per llegir-lo.

Un repàs de la vida de la Júlia i l'Andreu, dos amics ja des que van néixer, per les seves mares. La nit de Sant Joan és el moment que, any rere any, van fent balanç i resumeix aquesta existència, la seva unió o el seu allunyament.
És un llibre fàcil de llegir, que fa els personatges molt propers, potser una mica idealitzats i esquemàtics, i fins i tot previsibles, però afectuosos.½

L'estiu que comença recull els 50 anys de vida de la Júlia Reig i l'Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l'amistat de les seves mares, que han imaginat amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l'Andreu volen sentir-se lliures d'un destí que s'entesta a unir-los.

Històries de dones esbojarrades que ens ajuden a passar una bona estona i desconnectar dels nostres problemes per connectar als seus.

La vida quotidiana explicada amb molt bon humor.

He llegit altres llibres de l'autora com Una família fora de sèrie i Un creuer fora de sèrie i són divertits també

No l'he pogut acabar!!!