Albert Sánchez PiñolRecensioni

Muy entretenida, en la línea del autor.

Resum:
Llegir i descubrir Lectura ESO https://www.edu365.cat/eso/catala/lectures/pell/index.htm

En una illa perduda enmig de l'oceà, dos homes es defensen, nit rere nit, protegits en un far, del setge d'unes estranyes criatures marines. Sotmesos a l'extrema tensió, sense entendre les raons de l'atac, hauran de replantejar-se com enfrontar-se al desconegut. La captivitat i la contínua lluita per la supervivència porten a un viatge al centre de les entranyes de l'illa, on es barreja lucidesa i alienació, rebuig i desig, crueltat i amor cap al desconegut.

Com ja és habitual en l'autor, mescla la història amb la fantasia. Llibre ambientat en l'antiga Roma que reflexa bona part dels hàbits i costums socials i polítics dels diferents estractes socials de l'imperi, des dels esclaus (servus) fins als cònsols i senadors. Posa de manifest les més execrables misèries humanes i les decisions més absurdes davant de situacions límit. Amb una mica d'imaginació podem descobrir alguns esdeveniments històrics disfressats de fantasia, la qual, al meu entendre no és en tots els casos gratuïta.½

Novel·la fantàstica ambientada en la Roma antiga on el fill de Cicero es enviat al Africa per son pare, on troba uns sers del inframon que venen de sota terra. Una mica massa de fantasia tot i que reflexa be alguna de les costums i hàbits de la època

NAPOLEÓ I

Un prófugo de la resistencia irlandesa llega a una pequeña isla austral para realizar mediciones meteorológicas duranet un año. Allí, sólo encontrará una cabaña, un faro habitao por un personaje intratable y el inmenso océano que lo rodea y aísla del mundo. Pero lo peor llega durante la noche, cuando el refugio se ve asediado por extrañas criaturas procedentes del océano.

H1.1.1

Biblio Raquel

One reviewer said the author compares to Roberto Bolano. Simply, no! He doesn't. That's not to say that Victus is a bad book. It is a well written piece of historical fiction. But it is not a novel of depth or unusual creativity. It's an easy and "page-turning" read. Worthwhile read but not without some editing problems. Some details are seemingly mixed up and the author seems to go a bit too far to make his narrator witness to everything. Lower your expectations and enjoy.

A nice read. Cold Skin is a refreshing if somewhat disturbing venture into the highs and lows of utter and absolute loneliness. Two men. More alike than not stranded on an island in a remote part of the Antarctic hash out their loves, fears and hostility towards a world that seemingly does not want them. As if the horrors of isolation were not enough, Mother Nature decides to throw in her own two cents by besetting these men with attacks from strange creatures from the depths of a cold and gray ocean. How they react to each other, their visitors and their environment is only the start of their problems. Cold Skin is very well written and pieced together. The writer decided to keep the story short and keep it devoid of any filler. But with his writing style he could have made this book a thousand pages and it would have been just as good. I am willing to think that Pinol has stacks of unpublished sections that he either did not want in the story or was taken out by the editors. What a thrill that would be to read. Cold Skin is a highly recommended novel. The movie is excellent as well.

Being a novella in which a man is dropped off by a tramp steamer at an island in the Southern Ocean to serve as a weather observer for a year, only to find that said island is infested with monsters and that the only other resident thereon, the lighthouse keeper, is a surly sociopath. The book has some roots in the horror genre, but for most of its length reminded me of a kooked out Swiss Family Robinson as the two characters dreamed up ever-new tactics and DIY weaponry to fortify their lighthouse redoubt against their otherworldly nemeses, but towards the end the book turns its attention a bit more toward the bigger topics of war and xenophobia. Didn't love it, didn't hate it.

Impressionant tot el relat.Comunicació, adaptació en un entorn extrany

Diferents contes, alguns m'han agradat molt

Marti Zuviría soll auf Wunsch seines Vaters seine schulische Ausbildung im Koster erhalten. Aber als er nach einem Besäufnis einen Leichenwagen entwendet, schickt man ihn zum Marquis Vauban, dem berühmten Ingenieur, damit er dort in die Lehre geht. Ein Glücksfall für Zuvi, den er ist talentiert und wissbegierig. Aber sein leichtsinniges Verhalten bringt ihn immer wieder ihn Schwierigkeiten. Als Vauban stirbt, endet auch Zuvis Ausbildung und er muss sich durchschlagen. So gerät er zunächst ins Heer des französischen Königs. Doch als es um die Erbfolge Spanien geht, verschlägt es ihn nach Barcelona, wo er vehement die Stadt gegen die Belagerer verteidigt.
Aufgrund der Leserprobe bin ich begeistert an das Buch herangegangen, wurde aber sehr bald schon enttäuscht. Nach dem fulminanten Anfang hatte es dann doch große Längen. Zum Ende hin wurde es wieder ein wenig unterhaltender. Der Stoff an sich ist sehr interessant, doch die immerwährenden Scharmützel langweilten auf Dauer doch. Auch bei der Menge der Personen konnte man leicht einmal den Überblick verlieren. Dass Krieg und Kämpfe unschön und blutig sind und Opfer fordern, das weiß jeder. Daher waren die drastischen Beschreibungen in der Breite für mich nicht immer erforderlich.
Die Beschreibung mancher Protagonisten blieb mir zu oberflächlich. Zuvi habe ich am Anfang sein Verhalten nachgesehen, da er noch sehr jung war. Heute würde man sagen: Er pubertiert. Mit der Zeit aber konnte ich sein Denken und Handeln nicht mehr nachvollziehen. Er stürzt sich in viele Abenteuer, zieht um die Häuser und hat ständig Frauengeschichten. Oft stürzt er sich in Selbstmitleid, versucht aber nie wirklich, sein Leben zu ändern. Zwischendurch nahm er mal sympathischere Züge an, nachdem sich seine Familie bestehend aus Amelis, dem Kind und dem Zwerg, an ihn gehangen hat. Aber selbst im hohen Alter, als er Hilfe benötigt, putzt er Waltraud, die ihn pflegt und seine Geschichte nach Diktat aufschreibt, ständig herunter. Das ist zwar nett zu lesen, zeigt aber auch wieder seinen Charakter.
Der Schreibstil ist teils humorvoll und häufig sarkastisch. Man erfährt sehr viel über die Geschichte Spanien und die Konflikte zwischen Katalanen und Kastiliern. Das Buch hat natürlich auch noch großen aktuellen Bezug, da die Katalanen immer noch für ihre Unabhängigkeit sind. Unterbrochen wird die Geschichte durch viele Skizzen, die veranschaulichen, wie die Befestigungen aussahen oder die Belagerungen angelegt waren.
Dieses Buch kann durchaus interessant sein, wenn man die Muße für diese Geschichte hat und uneingeschränkt von Zwängen (Leserunde) ist.
Gut recherchiert und interessant, aber zeitweise sehr langatmig.

És la història d'una desfeta. Però també en una derrota pot haver-hi èpica, això ho sap bé l'autor i tots els catalans. Però no és només una novel·la èpica, també la narració d'un drama personal i col·lectiu, un llibre d'aventures, una biografia fabulada, potser una novel·la històrica no centrada en el rigor històric... i moltes coses més. Molt recomanable.

Un jove irlandès vol fugir del seu món i s'enrola en un vaixell que el durà en una petita illa, on farà d'oficial atmosfèric. Se suposa que estarà sol en aquest indret durant un any sencer però en arribar a l'illa es troba que hi viu un altre home, en el far. La mateixa nit de la seva arribada rep l'atac d'uns éssers fantàstics que surten del mar. D'ençà d'aquest moment tota la seva activitat es concentra en la lluita contra aquests desconeguts monstres demanant l'ajut del farer. De mica en mica va coneixent aquests misteriosos atacants, intenta relacionar-se amb l'altre home però li és més fàcil comprendre els monstres que el seu company humà. Història cíclica que ens parla de la dificultats de relació entre els humans. La por al desconegut i l'hostilitat enfront dels que són diferents a nosaltres.

Lectura fàcil sobre la guerra de successió espanyola, amb la derrota del setge de Barcelona l'onze de setembre

No és com el primer... però no perdem el narrador sarcàstic i el passeig per la història del segle XIX.

Easy to read without paying too much attention, and I did't find it scary at all… Which surprised (and disappointed?) me quite a lot thinking of all the other reviews on here. It's an interesting portrait of humans and the borders of humanity, with the beautiful setting of a tiny island somewhere where it's still warm enough to survive (if you find a way to handle certain dangers). The frogs are described rather aesthetically, too. The end had a severerly melancholic touch.

Sant Llorenç

Sant Llorenç

An interesting, claustrophobic meditation on the cyclic nature of violence and madness. The book was meant to be an uncomfortable read, and yet I was put off by one part in particular -- the fact that the only female character was a sub-human creature, incapable of speech, who existed pretty much as a purely physical sexual object for the two male characters, and was in fact complicit in (and apparently mostly indifferent to) her own physical abuse and rape.

That being said, the whole point was watching a man descend into his own sort of de-personalized inhumanity, so maybe it's all one.

An interesting read, but probably nothing I'll ever read again.

Tras un comienzo apasionante y un desarrollo adictivo, La piel fría se desinfla al acercarse al final. El autor sabe a dónde quiere llegar, pero no cómo. El último tercio de su novela es precipitado e increíble (y hablamos de una novela de ciencia ficción). Ha sido una lectura interesante, pero no me ha parecido especialmente buena.

VICTUS és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s’acaba l’11 de setembre del 1714 amb l’apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d’en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l’enginyeria militar. VICTUS posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d’en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l’altre de les muralles

Me ha costado un año abrir la primera página, y dos semanas en leerlo. Me ha gustado todo, incluso la pena de sentir como tanta gente se enfrascó en una guerra perdida pero que a pesar de todo no se rindió. Cuando vuelva a pasar por el Fossar de les Moreres no volveré a sentirme indiferente.