GLOSSARI GENERAL LUL-LIÀ , VOL. II

El Glossari General Lul·lià de Miquel Colom (Palma: Editorial Moll, 1982-1985), en cinc volums (a partir d’ara GGL), constitueix, avui per avui, l’aportació més rellevant al coneixement del lèxic català de Ramon Llull, atès que recull —amb prop de 20.000 entrades— el vocabulari d’una gran part de les obres lul·lianes que hem conservat en català —en concret 54. És, doncs, un instrument imprescindible per als lectors o estudiosos de les obres de Ramon Llull i per al coneixement de la llengua catalana antiga.

Colom emprengué la redacció del GGL el 1977, després de trenta anys de buidatge d'obres lul·lianes. El 1982, quan començà a publicar-se el GGL, només havia tingut en compte edicions anteriors a 1950. El cinquè i darrer volum del GGL (1985), però, es clou amb un apèndix d’afegits i esmenes (pp. 399-412) que, en gran part, recull addicions corresponents a les lletres A-N de quatre noves edicions buidades a partir del volum III (1984). Cal tenir en compte, encara, dos suplements del GGL publicats a la revista Estudios Lulianos 30 (1990), pp. 161-171, i 31 (1991), pp. 125-147, que incorporen el buidatge de noves edicions. Un dels problemes que presenta el GGL és, doncs, una dispersió de la informació entre cinc volums, un apèndix i dos suplements, que obliga el lector a consultar diverses localitzacions.

D’altra banda, al GGL, la informació referent als mots no es presenta organitzada sota un lema, amb indicació de les variants gràfiques documentades, sinó que les variants gràfiques dels mots hi consten com a entrades que, normalment —però no sempre—, remeten a l’entrada principal, i viceversa. El mateix autor, a l’epíleg de la seva obra, advertia: “Cal, doncs, que els possibles usadors del glossari posseeixin una certa imaginació per a poder pensar que la grafia enreviscolada d’un mot pot respondre a una altra més correcta del mateix mot, inclòs dins els nostres volums.” (Vol. V, p. 413). Un diccionari ordenat per formes i no per lemes és, sens dubte, una anomalia; això no obstant, ofereix un avantatge de cerca quan un usuari no sap reconèixer el lema corresponent a una determinada forma.

El Nou Glossari General Lul·lià (a partir d'ara NGGL) resol aquests problemes mitjançant la digitalització i la informatització de tots els materials del GGL. D'una banda, integra les diverses fonts on va ser publicat en una única base de dades. De l'altra, bo i respectant les entrades del GGL, agrupa les diferents variants d'un mateix mot sota una forma normalitzada, de manera que l'usuari pot localitzar la veu objecte del seu interès en totes les variants que s'hi relacionen.

El NGGL, a més, ha transformat totes les referències dels exemples citats a les entrades del GGL, que resultaven difícils de desxifrar amb el sistema en què s'havien fet, en referències a obres concretes de Llull d'acord amb el catàleg de la Base de Dades Ramon Llull, de manera que sigui immediata la identificació i la localització de l'obra a la qual pertany un determinat passatge citat.

La informatització del GGL ha permès també esmenar tota mena d'errors mecànics que s'havien escolat en una obra llarga, complexa, duta a terme durant molts anys i amb uns mitjans precaris.

Finalment, el NGGL incorpora veus, accepcions i exemples nous provinents d'edicions lul·lianes recents, especialment de la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull; aquestes veus, accepcions i exemples es diferencien dels originals del GGL perquè apareixen precedits del signe +. D'altra banda, en nota, també es fan puntualitzacions i remarques a les veus del GGL d'acord amb els coneixements actuals sobre l'obra de Ramon Llull i les vicissituds de la seva transmissió.

El NGGL, doncs, fa accessible, millora i actualitza el treball meritori de Miquel Colom i vol ser alhora un homenatge al seu autor, filòleg mallorquí pacient, discret i insigne.

GLOSSARI GENERAL LUL.LIA VOLU. I

Nota :L'autor del Glossari General Lul·lià, Miquel Colom Mateu, va néixer a Bunyola (Mallorca) el 21 d'octubre de 1900. El 1918 va vestir l'hàbit franciscà (T.O.R.) i el 1925 va ser ordenat sacerdot. Va col·laborar amb Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll en les tasques de preparació del Diccionari català-valencià-balear (1923).

Com a filòleg, els seus treballs es van centrar, sobretot, en l'estudi de la llengua de Ramon Llull; d'entre aquests treballs destaquem: Onomàstica lul·liana. L'antroponímia i la toponímia dins l'obra catalana de Ramon Llull (Palma, 1977); Glossari General Lul·lià 5 vols. (Palma, Editorial Moll, 1982-1985); La marineria en Ramon Llull (Mallorca, 1992); Cuestiones lulianas (Inca, 1998).

És autor també d'una extensa obra poètica. Pel Glossari General Lul·lià va obtenir el Premi Faraudo de Saint Germain de l'Institut d'Estudis Catalans el 1985. Va ser nomenat membre honorari de la Maioricensis Schola Lullistica el 1990. Li va ser concedit el premi Francesc de Borja Moll de l'Obra Cultural Balear el 1993. El 1997 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Va morir a Inca el 30 de juny de 1999.

El corpus d'obres que Miquel Colom va buidar per a l'elaboració del seu Glossari General Lul·lià està format per 54 títols, que són els que es detallen en la llista a continuació. Bàsicament, Colom va buidar els 21 volums de les Obres de Ramon Llull, publicades a Palma entre 1906 i 1950, encara que també va incorporar al corpus algunes edicions anteriors (com les de Jeroni Rosselló, 1901-1903, poc fiables filològicament), algunes de posteriors (com el primer volum de la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull, 1990) o algunes transcripcions inèdites de manuscrits; en alguns casos, també indicats a la fitxa corresponent, va fer servir dues fonts per buidar una mateixa obra. En les fitxes de les obres es precisa l'origen del text i, en molts casos, es dóna l'enllaç a la versió digital de les publicacions emprades.