Una noia brillant, bipolar i egocèntrica ens narra les seves vivències i ens mostra la hipocresia de la nostre societat. ( )

Primer llibre d'aquesta escriptora de Flix, del qual havia tingut bones referències i que no m'ha decebut. La novel·la narra en primera persona el trànsit de l'adolescència a la primera maduresa d'una jove brillant, excèntrica, adicta al tabac i els llibres, solitària i insegura. Aquesta combinació fa que tan sols es trobi a gust dins de la petxina on s'ha tancat, eludint els contactes amb l'exterior que no són imprescindibles. La falta de comunicació amb els pares, i amb la resta del món en general, circulen per totes les pàgines. L'amor, a la seva petxina, no hi pot sobreviure gaire temps.
Però malgrat tots els esforços per amagar-se del món, aquest sempre et casa ferides.
Le sessions de psicoteràpia no tenen pèrdua, com tampoc les reflexions que manté, ajudada pel suport d'un gos de porcellana.
Us deixo amb alguns fragmens per tal de conèixer millor aquest personatge:
"Deixar la iniciativa en mans dels altres és la manera més còmoda d'actuar; si després sortia malament no tindria res a retreure'm. Així és com funciona el meu recargolat cervell."
"Alguna cosa sòlida, calenta i emmetzinada, com el plàstic fos, m'anava omplint per dins."
"Em vaig passar el viatge dibuixant cercles al vidre de la finestreta, mil dos-cents quatre, encara me'n recordo."
"La idea de ser previsible em resulta insuportable."
http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/una-dona-incomoda-de-montse-banegas.html