Enjoyably nostalgic, sometimes humorous but often moving novel about an iconic Quebecois family living in the stultifying and oppressive post-WWII church-dominated cultural environment before the Quiet Revolution. ( )

El llibre, la història d’una família d’obrers de la ciutat de Québec a mitjans del segle XX, fou un best-seller al seu país, donà peu a dues popularíssimes serialitzacions (per ràdio i per televisió) i a un film de Gilles Carle. No cal dir que no podem trobar res traduït d’aquest autor ni en castellà ni en català, tot i la curiositat natural que desvetlla la província francòfona entre els meus coterranis.
És una novel•la de concepció força clàssica que descriu el moment històric, previ a la Segona Guerra Mundial, en el qual la societat quebequesa comença a alliberar-se del domini asfixiant de l’església catòlica. Malgrat la voluntat de fer-ne una crònica, el to tendeix a un costumisme pintoresc. Els Plouff del títol, amb noms tan excèntrics com Ovide, Napoleon o Theophile, són una colla de babaus ingenus (potser una al•legoria del paternalisme amb el que són tractats pel clergat) que, malgrat l’humor, acaben exasperant pel seu infantilisme. ( )