"On la pintura, on la paraula: O" (p. 11)

Aquest poemari, segons explica el poeta Joan Navarro, va nàixer a partir de la relació, no inèdita, amb el pintor Pere Salinas, amb qui ja ha col·laborat en tres llibres anteriors. En aquest cas, la poesia il·lustra les pintures, ja que aquestes es van realitzar abans. Així, el poeta, expressa amb un esclat d'imatges d'inesgotable força, allò que li suggereixen els 65 quadres, reproduïds dins l'obra, que Salinas va realitzar sobre un llibret en octau amb les tapes folrades de tela que, en la presentació, l'autor deixava tocar als assistents i que presentava uns colors significativament més vius que en l'edició.
Una història d'amistat i de potència gràfica i poètica, no inusual en el sector, que Dolors Pedrós, de 96 Edicions, s'ha arriscat a editar en temps difícils, ben presentat, tot i que amb un excessiu nombre de pàgines, ja que de les 260 que fa, només 144 corresponen a l'original, la resta són les traduccions dels poemes al castellà, l'anglès, el portugués, el francès i l'italià.
Una delícia de llibre que també podria haver-se intitulat de moltes maneres: llibre d'òrbites, llibre dels mots, llibre del sol, llibre del cos, del cèrcol, del solc, de l'ull, del cercle, del trau, de la cova, de l'or, del buit, de l'ala, llibre del foc, de bulbs o de llavors... Esplèndids i generosos, Joan Navarro, Pere Salinas i Dolors Pedrós. ( )