Si no le pongo cinco estrellas es porque el final me ha dejado insatisfecha, aunque en cierto modo es un final digno de un personaje tan genial como Pétronille. Uno de los libros de Nothomb que más he disfrutado (aunque sigo teniendo un pedestal Estupor y Temblores, Ni de Eva ni de Adán o Antichrista). Divertido a rabiar, filosófico en ocasiones. Nothomb en estado puro. ( )

Basada substancialment en la seva relació amb l'escriptora Stéphanie Hochet, a qui canvia el nom i el títol de les novel·les.
No és la que més m'ha agradat, però pertany al grup de novel·les d'origen autobiogràfic, les millors, al meu entendre. Metafísica dels tubs, El sabotatge amorós, Biografia de la fam, Estupor i tremolors, Ni d'Eva ni d'Adam (per ordre cronològic biogràfic) ( )

Man bekommt Lust nüchtern Champagner zu trinken. ( )

Faut attendre une année pour son nouveau livre maintenant, ahhhh :( ( )

[b:Pétronille|22469404|Pétronille|Amélie Nothomb|https://d.gr-assets.com/books/1450640428s/22469404.jpg|41909457] feels like a string of unrelated anecdotal scenes until it has you by the throat in a choke hold, and you realize a little too late that something very serious is going on here. How does Nothomb do that? She first disarms by making me think I'm reading something breezy and inconsequential. There are an abundance of comic set pieces in this short novel, one after another, my favorite being a traumatic, hilarious account of an interview the character Amélie Nothomb conducts with Vivienne Westwood and her poodle. It's a story that could win New Journalism awards if this weren't fiction. But even as I'm laughing I'm also being seduced and compelled by Nothomb's story of a vibrant, intimate, unsettling friendship that goes horribly awry, a story that touches all the ways we can find delight in a friendship, and be hurt by it. A wonderful novel by a unique storyteller. ( )