Kurt Krausmann es un médico que lleva una vida tranquila entre su consulta y su casa burguesa en Franckfurt, hasta que un drama familiar le aboca en la desesperación. Para ayudarle a sobrellevar su dolor, Hans, su mejor amigo, un hombre de negocios que también dedica su tiempo a la ayuda humanitaria, le propone acompañarle en un viaje en su velero hacia las islas Comoras, en el este africano. En el transcurso del mismo, cerca de la costa somalí, su barco es asaltado por los piratas. Kurt y Hans son secuestrados y trasladados de un campamento clandestino a otro. La incertidumbre, unas condiciones de subsistencia indecibles y la proximidad peligrosísima con mercenarios sin piedad dan comienzo a un desceno a los infiernos del que es imposible salir indemne. Pero también constituirá para Kurt el comienzo de una hermosa historia de amor.

Une écriture toujours un peu "artificielle" mais un message souvent très percutant et troublant. ( )

El Dr.Kurt Krausmann viu una vida feliç i equilibrada a la seva ciutat natal Frankfurt,la seva parella és una exitosa dona de negocis però comença ha observar una distançament de la seva parella i no sap trober-ne un motiu. De sobte el gran cop li arriba en entrar a casa i trobar la seva esposa morta a la banyera. Tot el seu món s'enfonsa i és incapaç de remuntar la situació. És el seu amic Hans Makkenroth qui li proposa acompanyar-lo a un viatge a les illes Comors en el seu veler, la finalitat obrir un hospital. Però en prendre la decisió d'acompanyar-lo no sap que inicia un viatge iniciàtic que canviarà la seva vida totalment. Uns pirates els apresonen durant el trajecte i es troben presoners a l'espera de ser intercanviats, per armes, diners o el que sigui. Aquesta segona part de la història es situa en un lloc desconegut del desert africà, al menys pels protagonistes, la seva vida de presoners és dura i ben allunyada del seu tipus de vida europea habitual. Comparteixen garjola amb un francès, antropòleg africà de cor que també ha estat apresat. Anem coneixen els seus captors i els seus guardians. Bruno i Kurt es queden sols en ser presumiblement intercaviat en Hans, la seva relació s'estreny amb els seus alts i baixos i l'aprenentatge accelerat de Kurt a terres africanes, al seu esprit i la seves contradiccions. Després de mil i una peripècies aconsegueixen fugir dels seus captors i es troben amb una caravana de refugiats que van camí d'un campament de la Creu Roja, on finalment arriben i contacten amb les embaixades respectives. Bruno no vol ser repatriat a França, vol quedar-se a Djibuti. Kurt retorna al seu país, però ell ja no és el mateix ni troba sentit a la seva vida.
Un relat interessant que et fa repensar la nostra vida occidental. ( )

> L'équation africaine, de Yasmina KHADRA (Julliard, Paris, 2011, 327 p.)
Se reporter à la critique de Soundouss EL KETTANI
In: (2011). Compte rendu de [Fiction]. Nuit blanche, (127), p. 27… ; (en ligne),
URL : https://id.erudit.org/iderudit/66992ac

https://nwhyte.livejournal.com/2945262.html

It's the story of a German doctor, dismayed by his wife's suicide, who sets off on a long sail journey with a friend; they are kidnapped by pirates and he ends up, after numerous rather horrible adventures, in a refugee camp in Darfur, where eventually he is rescued; but he finds that he cannot find peace in Frankfurt, and returns to Africa.

There are a couple of whopping big problems with it that require some suspension of disbelief. The pirates who capture the narrator and his friend are surprisingly eloquent for a bunch of militia. (One of them turns out to be a published poet, but the others are not.) The path from the Gulf of Aden to Darfur is politically implausible and geographically weak - there is no mention of the River Nile, which flows firmly across any conceivable route and is rather hard to miss. While Darfur is not exactly lush, it's not as desertified as portrayed here either. The parts of the book in Frankfurt seem a bit more grounded in local knowledge.

Of course, "Khadra" (in real life Mohammed Moulessehoul, using his wife's name as a pseudonym) is Algerian, and I suspect that some of the scenes of violence and indeed of refugee camps are more closely drawn from experience and knowledge of his home country rather than places further to the east or south. And certainly I've met militia leaders with literary pretensions, and even white Frenchmen who have adopted African-ness as a new identity like the character Bruno. So if you can swallow the implausibilities it's an interesting narrative. ( )