Antoni Rossell i Mayo

ELS TROBADORS CATALANS

INTRODUCCIÓN

Com ens percebem els propis catalans i com entenem la nostra cultura és el que realment
ens defineix davant de propis i estranys. Aquesta reflexió m'ha vingut sovint arran de la dlefinició. de 'catalanitat" de certs materials culturals, sobretot si el que analtzem té "letra", és a dir, una manifestació oral o escrita que s'expressa en una lengua. Que hi ha un fenomen trobadoreso medieval català és indiscutible, i la prova en són les planes que a continuació podrem legir.

No obstant, està clar que aquesta manifestació lirica és en una lengua diferent de la catalana
la lengua occitana, i no per aquesta raó els estudiosos i investigadors de més prestigi. com
per exemple Marti de Riquer, deixen d'adjectivar aquesta lirica com a 'catalana. La lirica
trobadoresca forma part del que des de fa molts anys la comunitat cientifica internacional
ha denominat literatures romaniques, enteses com els materials orals i literaris redactats en
el moment de l'aparició de les lengües romaniques, és a dir, les lengües derivades del lati
quan aquestes no eren encara considerades ni incorporades en una consciència nacional
L'occità va ser la primera llengua de cultura i civilització internacional europea (del territori
geogràfic que avui denominem Europa) després del llati; el francès antic va ser llengua con-
tinental del que avui constitueix la part nord de França però també d'Anglaterra; el català es
parlava a Nàpols i Siclia, és a dir, quan encara no s'havia delimitat la lengua a un territori i a
una circumscripció politica.

I parlem de literatures romaniques perquè en la seva pluralitat lingüística formen part
d'una concepció literària comuna, d'unes tradicions literàries i estètiques que els confereixen
una unitat. Els trobadors catalans, abans de tot, pertanyen a aquest ampli moviment literari
que els fa coparticeps dels trouvères francesos, però també dels trobadores gallecs i de la
primera poesia italiana. La pertinença de la lirica trobadoresca catalana en lengua occitana a
aquesta estètica i a aquest grup de literatures és el que ha dotat la iteratura catalana medieval,
aquesta si en lengua catalana, d'una tradició i d'una vàlua que l'han projectada internacio-
nalment i durant segles. És per aquesta raó que les histories de les literatures catalanes no
han renunciat mai a començar per la literatura occitana escrita en terres catalanes, malgrat
la contradicció que per alguns suposa que la primera literatura catalana no estigui redactada
en lengua catalana. Sobre la pertinença o no d'aquesta literatura al patrimoni català, només
cal acudir al que els diccionaris consideren "catala": "català -ana ad, I m. If. Natural de...… (altro)