Josep Maria Quintana

Pequeño manual que, a nivel informativo, nos pone al tanto de cómo estaba la teoría pedagógica a finales de los 70 y principios de los 80, sus principales corrientes y métodos, y en qué consisten. Todavía es un buen pequeño texto para hacerse una idea en pocas palabras antes de abordar el estudio de alguna de estas materias. Dedica un pequeño artículo de unas dos páginas a cada concepto explicado, como si fuera un diccionario: por ejemplo, "aprendizaje escolar", "psicología pedagógica", "método Montessori", "educación psicomotriz", "escuela paralela", "enseñanza de adultos" y muchos más. Puede ser utilizado perfectamente como manual de socorro o "chuletario", y en esto su pequeño tamaño de bolsillo juega a su favor.… (altro)

Ja coneixia a en Josep Maria Quintana des de que vaig llegir ¨Els herois de la nit¨, obra que em va semblar molt interessant i maca. Ara però amb aquesta nova novel·a ¨Ningú no pot enganyar els morts¨
m`ha ¨atrapa´t¨ del tot. L'obra progressa lentament i ens va endinsant molt subtilment i amb una prosa entenedora però rica amb detalls en la personalitat d'un artista des de ja abans de ser-ho. Comença amb un enterrament i acaba en un altre, i no podia ser menys en una obra que ja esmenta els morts al títol. Tanmateix el procés descriptiu manté la cohesió tot el temps encara que sens adreci a estones en primera persona i a estones com a tercera. L` immersió que fa aquesta obra en el tema de la pintura des d'un punt filosòfic, artístic i alhora social ens fa sentir que l'autor coneix abastament aquest camp o bé s´en ha assabentat molt a fons. Potser és en aquest punt, a la meitat del llibre, que he trobat un xic massa de pedagogia del fet pictòric. Dit això l'obra ens deixa flairar la Menorca, concretament el Fornells, de fa anys quan encara era segurament més pobra però més ella mateixa que ara. Les descripcions de Menorca d'aquella època m´han fet pensar en els escrit que Walter Benjamin va fer , en aquest cas d'Eivissa mes o menys en aquest mateix període. Les referències finals al llibre de Primo Levi, les he trobat un xic ¨fora de lloc¨. M`han semblat així al provenir d'un home com en Marc Cursach, el protagonista de la novel·la, que és comporta durant la trama de l' obra com la pura imatge d'un ¨triunfador¨ egoista i amb poques atencions solidaries.
Dit això, reafirmo la meva satisfacció d'haver llegit una molt bona novel·la que ja és prou dir !!… (altro)

Aquest és un llibre que a l'hora de posar-me a llegir-lo ho vaig fer amb un cert recel. No coneixia a l'autor i tenia un cert sentiment de que podria tractar-se d'una obra un xic fútil de "moros i cristians" . No ho és en absolut. Des del primer moment, aquesta obra va configurant uns espais i fets molt concrets que, amb una gran subtilesa del llenguatge, corprenen per la seva tragèdia i hom sempre pensa que de ben segur el relat podia haver passat realment. Els personatges de l'obra, sobretot el "heroi" per dir-ho d'alguna manera es van construint de mica en mica per al lector i va prenen protagonisme en un entorn exòtic com podia ser la Constantinoble del segle XVI. La trama és rica en subtileses i cops amagats que l'autor sap usar en el moment just per augmentar progressivament la tensió del llibre.
Entre aquesta gran metròpoli otomana i la menuda Ciutadella de Menorca on, el 1558, es va produir un assalt per part dels turcs, l'autor, amb molta precisió i mestratge va teixint un cúmul de fets que atreuen a la lectura del llibre i enganxen per conèixer finalment el desenllaç, encara que malauradament ben aviat s'albira.
Una altra novel·la històrica que recrea una ficció a partir de fets reals, però aquesta vegada, segons el meu criteri, fet amb molta qualitat i finesa.… (altro)